A PER L'OBJECTIU, COM SIGA

Hola, sóc Adrián i estic estudiant medicina a la UV. Escric ací per col·laborar amb aquest projecte tan ambiciós ideat per Aureli. Realment no sé molt bé que escriure però ho vaig a intentar. 

Per als de segon de batxillerat: 

No estigueu tan cagats. És cert que el selectiu aplega de seguida, el curs es passa volant i tot això que ja us han dit, i us diran i us tornaran a dir... fins que acabeu farts del selectiu abans de desembre. Malgrat tot això, en lloc d’estar preocupats per eixos exàmens (que al cap i a la fi són uns exàmens més que quan passen pensareu “i jo ho he passat tan malament per açò?”) el que heu de fer és aprofitar el temps perquè si tot va al dia tot pot eixir bé, i certes coses ajuden a dur-ho al dia, com per exemple fer els comentaris, no deixar-s’ho tot per al final... Però també us aneu a fartar de sentir açò, simplement no paciència.

El que heu de tindre clar és el que voleu fer i estar disposats a aconseguir-ho.  Un mal dia el té qualsevol i no per això ha d’eixir tot malament, ni tampoc per un mal examen.  En el meu cas vaig estar des de primer de batxillerat “cagat” perquè la pressió per les notes era alta, però l’únic que podia fer era ficar-me una meta i anar a per ella perquè si ja anem amb la idea que per molt que ens esforcem no aconseguirem res o pensem que on volem arribar és molt difícil aleshores ens estem ficant dificultats a nosaltres mateixos.

Una altra cosa important és que tots els camins condueixen a Roma diuen. És a dir, no hi ha oportunitats úniques, sinó que hi ha més maneres d’arribar a la nostra meta. Per exemple, a la meua classe, hi ha gent que ha arribat a medicina de moltes maneres: gent que ha fet infermeria i després d’acabar la carrera ha començat medicina, gent que ha entrat per un mòdul, persones majors, etc. Totes volien arribar a medicina siga com siga i ho han aconseguit, i açò va tant per als de segon de batxillerat, com als de primer, com als de l’ESO: BATXILLERAT NO ÉS L’ÚNICA VIA! Potser és la ràpida, però hi ha més i a l’hora d’arribar a una meta és important tindre-ho en compte. 

Per als futurs estudiants de medicina: 

Perquè un feu una idea, les assignatures de primer curs són Anatomia General (aparell locomotor, vascularització, innervació...), Anatomia dels aparells i sistemes, Fisiologia General, Fisiologia Mèdica I, Biologia, Bioquímica i biologia molecular, Embriologia, Histologia, Comunicació (crec que és aprendre el tracte amb pacients, però no ho sé encara, la tinc a segon quadrimestre) i Universitat salut i societat.

Pràcticament tot el que es dóna a Biologia de 2n es torna a donar molt ampliat en primer... en el primer quadrimestre. Hi ha molta matèria en qualsevol assignatura, però segons diuen els alumnes de cursos més alts, anatomia és la que més problemes pot donar. Recorde com el primer dia d’anatomia vam donar les PARTS de la vèrtebra, sí, la vèrtebra té parts, en anatomia tot té nom, cada rugositat d’un os, el més mínim detall, i s’ha de conèixer. No és difícil, però és densa, i a la vegada molt bonica. La segona setmana de classe ja es practiquen amb cadàvers, i la veritat és que és molt útil. Podria explicar tot el que es fa a classe en cada assignatura, però seria massa llarg açò.

On vull arribar és que el meu esforç durant anys ha tingut la seua recompensa aquest any, i és això el que s’ha de mirar. Fa uns mesos, jo estava pensant en selectiu, si feia mal algun examen podria quedar-me sense el que volia... I és clar que van haver moments en què em vaig desanimar un poc, perquè la nota era molt, així tot no em vaig desanimar completament. Si hi ha algú que diu que no aneu a entrar, primer de tot, s’ha d’intentar i no com ja es pensa que no es va a entrar anar a una altra cosa. Si no s’entra s’han de mirar més vies, més opcions, ment oberta. Si ix malament selectiu, intentar pujar nota, repetir-la, fer-la a l’any següent, el que siga, però no deixar-ho córrer i abandonar l’objectiu.

Bé, açò és tot el que puc contar de moment, espere no haver sigut molt pesat i no repetir-me massa ni que estiga tot molt embolicat.  Qualsevol dubte podeu contactar amb mi, gràcies per la vostra atenció, i recordeu no se sap si s’obté l’èxit fins que no s’intenta de qualsevol manera.